dies de fira i flors

Estius i calor

2010-08-03T03:06:00.000-07:00

Les nits són llargues i les ganes de dormir tapat van creixent , l´agost em farta sobremanera, no el suporte i si l´aquari fora una miqueta més gran em tiraria de cap.
València està buida i almenys trobes lloc per aparcar amb facilitat...alguna cosa positiva hauria de tindre... passejar de matí fins el centre , recòrrer l´Avinguda de l´Oest, fer un café al Nebraska i anar al Mercat Central i redescobrir aquelles paradetes que tant em sorprenen com la dels cargols, la dels ous d´estruç o la dels encisams que no són encisams i que igualment es poden amanir.
Amb sort fer temps fins l´hora de la cervesa al Lisboa i gaudir de les vistes a la Llotja.
Tornar a casa , engegar el ventiladoret que em va donar ma mare marca moulinexx , un d´aquells que molts "modernillos" voldrien tindre per decorar pel seu aspecte setantero mentre connecten el seu aire condicionat consumint energia i contribuint a l´escalfament global...bufff , el moulinexx funciona però aixeca la pols del terra i em provoca al·lèrgia , l´apague mentre escolte de fons Piano Man de Billy Joel i em pose els calçotets de la calor,m´espatarraré al sofanet incòmode que encara conserve dels anys d´estudiant i deixaré passar les hores ara sense migdiades "tourdefranceres".
L´estiu és llarg i ja hauria d´haver-se acabat.

Agullent

2010-07-12T03:35:00.001-07:00

Aquest proper diumenge toquem per primera vegada ( encara que semble mentida ) a la Vall d´Albaida, concretament a Agullent , compartint escenari amb Andreu Valor.
El lloc triat per la organització és la Font Jordana , paratge idíl·lic per gaudir de bona música a la frescoreta de les nits de l´estiu i millor lloc per retrobar-se amb els amics en el que serà l´únic concert que farem aquest estiu.
Tenim moltes ganes de concert ja que portem uns dies treballant el nou disc i està bé desemboirar-se amb un directe.
El disc avança més ràpid del que pensava i les cançons van fluint de manera natural sense forçar,diumenge farem algun avanç del nou disc en acústic i en format reduït.
Vos esperem a Agullent , bona música , frescoreta , conversa i millor gent.

Mar crida

2010-06-12T12:21:00.000-07:00

Perduren les donzelles entre els alguers
com les flors de baladre en el temps.
Mentrestant,una remor interior que crida,
un desfici com de nit d´estiu i calor.

Enyore les ulleres i el tub,
i submergir-me
entre caulerpes i posidònia.
La llum que travessa
clotades d´aigua transparenta.
La barca de fusta
enfonsada per fer d´escull,
els dits com cigrons.

Enyore els dies dels bedrigons,
la canya de pescar,
la cadireta,la ràdio,
l´entrepà de la mare.

Segon dia d´assajos

2010-05-14T12:29:00.000-07:00

Després del nostre viatge a la Catalunya Nord i d´haver actuat al Centre Culturel Espace Gravoche d´Elna tornem cansats a casa però contents amb l´experiència i amb ganes de continuar preparant les noves cançons.

Quedem de nou diumenge , aquesta vegada de vesprada, plou i l´horta que tenim a la vora d´on assagem fa una olor única.Arribem Joan i jo els primers i xarrem amb altres músics del grup " Gálibo" mentre esperem a Fiti i Kike.Kike ha tingut un cap de setmana complicat de bolos com a tabaleter ( Algemesí, Massalfassar...),així i tot arriben a hora i comencem a repassar les cançons de la setmana anterior.Les estructures comencen a estar una miqueta més clares i la cosa va agafant forma.

Finalment toquem " Casa 2 " , després de debatir un canvi final una miqueta estrany arribem a la conclusió de que la cançó demana de nou tornada i la deixem tancada.
Apuntem canvis,tornades i pre-tornades i la tornem a tocar...genial , segurament serà la cançó que tancarà el disc en contraposició a la cançó que l´obrirà ( Dies de fira i flors ),una cançó amb una tornada que particularment m´agrada molt i que parla una miqueta de la necessitat de tornar al punt d´origen per respirar tranquil,per recuperar forces...és la continuació de " Casa " del primer disc i com no; parla de la platja de la que vinc, dels espigons, dels nius de metralladores...

Ens acomiadem, estem tots un poc cansats de la setmana i l´assaig ja no dóna per a més.
Kike i Fiti tenen concert el dia 22 amb el seu grup ( MUNLOGS ) i per tant deixarem passar unes setmanes abans de reprendre la nostra activitat.

Per cert, el concert de Munlogs a la terrassa Lumiere del dia 22 de maig jo no me´l perdria.

Comencem

2010-04-26T08:41:00.000-07:00

Diumenge 25 d´abril de 2010. Joan em recull a Benimaclet per dirigir-nos a Alboraia al local d´assaig.Hem quedat amb Kike i Fiti a les deu i mitja del matí per començar a preparar les cançons del nou disc.
És una sort poder comptar amb Kike , Fiti i Joan de nou per al nou disc, la millor banda que podria tindrei de la que poder aprendre.Encetem els " Dies de fira i flors ".
Comencem tocant el tema que donarà nom al disc " Dies de fira i flors " , i la veritat és que no pot sonar millor , tema tranquil amb un final contundent de guitarres. Corregim alguna estructura i parlem de les possibilitats.Fem el mateix amb " Mar enfora, terra endins" , "Tot queda lluny" , "Que no fora diferent " i " Darrement ". El matí passa ràpid mentre parlem de possibles finals de cançons ... - òstia , això sona a final de ballet rus...!!! - com??? Si homeeee!!!
hahhahahhaha... -
Després de 4 anys des de l´eixida del " Comptant Sargantanes " ja trobava a faltar aquestes coses, les sensacions sòn bones i la il·lusió molt gran.
Ens acomiadem fins el dia 8 de maig, doncs aquest cap de setmana viatgem a fer un bolo a Elna ( el Rosselló ) i no podrem assajar fins llavors.

Tardors i colors.

2010-02-19T15:00:00.000-08:00

Deixaràs que et cresquen les ganes,
i sense saber com;floriran els encontres.
Faràs vore que el rellotge es va parar
al minut set d´aquella pel·lícula
i que Amèric no ha fet més discos.
Deixaràs que cresquen les ones
i no correràs,et mullaràs els peus.
Deixaràs els estius per gaudir les tardors,
i t´emplenaràs les butxaques
de pedres pintades amb llàpissos de colors.

Altres cases

2010-02-15T03:31:00.000-08:00

El carrer adoptiu dels dies
que ens va tocar estar lluny,
va deixar-nos tardors als ulls
en forma de pollancres nuus.
Nits desfetes des dels balcons
de bicicletes i pols
i gronxadors d´altres temps.
Arbres bords a les voreres
que sols embruten
les imatges de camps i bancals oberts...
i els tallers matiners de converses
i cotxes que no mouen.

Cinema tancat.

2010-01-12T14:40:00.000-08:00

Han tancat el cinema
del carrer dels plataners,
sota l´ombra descansen
terrasses per estrangers.
Hi hauran dies més grisos,
teatres qui sap,
però és una pena
vore la reixa
i les fulles a la porta tancada,
amuntegant-se com pel·lícules de Jarmusch
i Tom Waits en negre i blanc.
Han tancat el cinema i que serà de les butaques
a les fosques i sense projeccions.

Vanuatu

2010-01-08T10:16:00.000-08:00

Matinada a l´illa de Pentecostés , Vanuatu, Pacífic Sud, després d´una nit escoltant el moure de les ales dels rats penats gegants que mengen fruita i no mosquits , em decidisc a apropar-me a la platja.Alguns turistes vinguts des de Nova Guinea preparen els aparells per anar a pescar emperadors , ara en diuen moda a masacrar un dels pocs recursos dels habitants de l´illa , torturada al llarg dels temps per colonitzadors cristians.Fa calor,malgrat això plourà com cada vesprada.
Mentrestant rumie veient les onades , imaginant-me els esculls coral·lins de mil colors i peixos, a l´interior de l´illa es prepara el ritual de l´estació de les pluges.
El salt Bunji,fet per membres de les tribus locals,des de torres fetes amb troncs i lianes,adobarà la terra , i així es garantirà una bona collita de Yam. Agricultura de subsistència.
La paradoxa una vegada més , gent adinerada practicant la pesca o el submarinisme , mentre un xiquet recull tubercles enmig del bosc per minvar la gana dels seus 4 germans petits.
Continue rumiant...i desperte , València , i el més paregut a Vanuatu que trobe en aixecar la persiana és la pluja , mentrestant el cuquet interior de les ganes de viatjar allà va creixent.
Pose Fora des Sembrat i torne a la realitat entre lleganyes i badalls.

Entre hams i llombrígols.

2009-06-22T03:23:00.000-07:00

Tot i que queden lluny els dies de tempesta, inevitablement em venen al cap aquells dies de pluja a vora mar cercant llombrígols a la terra mullada per anar a pescar on desemboquen els regatxos.

"En caso de llúvia vayan provistos de chubasquero" això deien els cartells de la societat esportiva de pesca de la meua ciutat, i la veritat; tan em feia banyar-me , sentir l´olor de la mar, de caulerpes arrossegades per les ones i posidònies colonitzant altres praderies.

La mar de color terra, i la vora plena de canyes i taronges dels rius propers...al poal anguiles i a la barxa l´entrepà de la mare.Al rostre la secor de l´aire i al rellotge el temps parat com un tramvia que vol fer tard.

Polpejar

2009-03-16T04:37:00.000-07:00

Divendres de mercat, la mare ha marxat d´hora per comprar fruita a la plaça,avui com cada divendres es despertarà aviat per anar amb Juanjo a polpejar.No caldrà fer la digestió del desdejuni sense la presència de la mare.La mar en calma,sòn les nou del matí i la platja, encara buida de turisme barat, és un paradís perdut en algun raconet de la memòria.
Caldrà rentar les ulleres i el tub del talc després de la lletania hivernal i sense més, comencem a nedar mar endins entre praderies de posidònia i boscos de caulerpa.
Polpejar sempre ha estat l´excusa per vore el fons marí:tords,donzelles,rascasses,esparrallons,doblades,vaquetes,serrans...es barregen a les clotades entre els reflexos del sol penetrant l´aigua cristalina i verdosa.
Se´ns arruguen les mans,portem unes dues hores nedant vora el que diuen que va ser un naufragi d´un vaixell de fusta el segle anterior,la referència a terra;unes palmeres just davant la benzineria on unflem els balons i les rodes de les nostres bicicletes BH.
I els polps???n´hem vist alguns,els hem agafat i hem jugat amb ells fins que els hem deixat fugir sota una cortina de tinta.
De tornada els dits com cigrons,la boca seca pel tub i la cara marcada per la ventosa de les ulleres.La fam de després de busejar i la satisfacció de creure que tot allò no canviarà mai.

Ja no hi ha trapezistes , ja no vaig ni a pescar.

2009-02-19T08:27:00.000-08:00

De totes les coses que faig en l´actualitat, no faig cap de les que feia fa un temps. No se si és que la ciutat m´està engolint del tot o és que em faig major però el cas és que farà dos anys almenys que no vaig a pescar,o millor dit,a llençar el plom per quedar per sopar o esmorzar a l´escullera.També fa temps que no busege a Les Rotes i he deixat de banda fa més temps encara la meua afició pel piragÜisme. Per contra ara tinc una feina per malviure i un simulacre de mar xicoteta en forma d´aquari al menjador,vaig a còrrer quan el meu esgotament físic i mental del bar m´ho permet i faig passejos vora una horta que agonitza els diumenges de vesprada...no és per a res la vida que havia pensat i avui estic decebut.
Com diria aquella cançó dels Sau " i ja res és com era abans , els avis diuen sovint
ja no hi ha trapezistes,ja no vaig ni a pescar"

Gats sota els cotxes.

2009-02-09T04:29:00.000-08:00

El carrer que passa per darrere de casa està ple de gats.Avui els he somiat cercant escalfor vora els cotxes acabats d´aparcar...bruts o esquifits,llustrosos,de colors,furons o carinyosos; sempre he sentit fascinació per la seua manera de comportar-se i com que mai he tingut un gos i no puc comparar m´incline per ells i per la seua inte·ligència.Saben ser carinyosos quan tenen fam o quan volen dormir vora teu i quan no necessiten res,saben passar de tu i ignorar-te.
Em resulta graciós i és que en realitat tots portem dins una miqueta dels gats , sabem ser pilotes per conveniència i voldríem dormir en alguna època de la nostra vida les 16 hores diàries de mitja que dorm un gat , també dormir al costat del foc aprop de les persones que ens estimem , menjar sempre que tenim gana sense importar l´hora i quedar-nos atrapats mirant els ocells que mai podrem arribar a agafar.
Fa temps que no tinc un gat a casa i enyore les seues mirades fixes.

Esculls

2009-01-22T06:29:00.000-08:00

Des de no fa massa temps m´he aficionat a l´aquarofilia...no mal penseu,no és res dolent.

Tinc un nano-aquari de 47 litres d´aigua marina i amb ell passe hores allunyat de " telebasura"i "internetbasura" ( terme que m´he inventat que suposa el fet d´estar mirant webs absurdes que ni ara ni mai m´han interessat com per exemple la moda de primavera per a gats i gossos )
Doncs bé,l´aquari intenta ser un escull,i dic intenta perquè ara per ara els nitrits i una alga estan fent que a dies em desespere.

Per ara habiten el "reef" una valencianea ( que tot i el nom és d´origen australià ) , una lismata ( una gambeta que apenes es deixa vore perquè és d´hàbits nocturns ) , un gobi ( que al meu poble s´anomenaria babosa però que els científics han decidit que es diga així ) i un amphiprion ocellaris ( peix pallasso ).

Supose que tota aquesta història és fruit de l´enyorança de dies a vora platja bussejant amb David, Sisco, Juanjo,Nacho entre polps i posidònia...quan la platja encara era quasi nostra i el turisme una manera de conèixer gent d´altres llocs d´europa.

Ara la platja està venuda a motos aquàtiques ,xiringuitos a 4 euros la birra i gent que planta el seu para-sol com un acte de conquesta per delimitar el seu territori.

Jo mentrestant,seguiré rentant l´aquari tot esperant que els dies de crisi que vivim ens retornen el trellat per poder tornar a gaudir de platges mig buides al mes de l´agost.

Neu a vora mar

2009-01-09T12:05:00.000-08:00

Porte 4 dies reclòs a casa entre frenadols i mocadors gràcies a una bona grip.Fora sembla que han tornat els hiverns com els d´abans...de gel als bancals i pijames sota dels texans.
El Montgó segons m´han comentat té alguna clapa de neu vora el cim,me l´imagine,i me´l pinte a la memòria verd després de tanta pluja i per les molses.Ho faig des de la distància,i des de la certesa que tornaré en un futur no massa llunyà.
Mentrestant, no arriba gairebé la llum al menjador del pis de Benimaclet entre roba improvisadament estesa per damunt de les cadires i olor a una forta humitat.

Contrastos

2008-12-29T07:29:00.001-08:00

Dénia,1 de Novembre de qualsevol any,dia de Tots Sants,dies de fira i flors.
Un xiquet acompanya son pare al cementeri content,tot esperant que la visita siga ràpida i que el matí acabe pujant a la nòria instal·lada a pocs metres d´on descansen les vides esgotades d´allò que encara no arriba a entendre.
El passeig discorre entre flors de colors,sempre li han agradat les roses més cridaneres,enguany ha descobert que poden ser de color blau , un color que sa mare no aconsegueix fer que "agarre"a "Les Bassetes"...massa humitat diuen.Mentrestant son pare li explica històries dels seus avantpassats italians entre làpides de marbre envellit i erosionat com si li hagueren passat per damunt la llima més àcida de la contornada.
El xiquet mira el seu rellotge d´aprenent de busques grans;les dotze del migdia,encara es prompte.Continua el passeig entre plors d´alguna mare jove i no ho entén... - qui pot estar trist el dia de fira forta? - en altre temps li han explicat la Fira de Tots Sants celebrava el final de la collita del raïm que després de passar per la panera donava lloc a les panses, i que antigament la fira sols era de maquinària agrícola.
El xiquet relaciona el color dels clavells i les dàlies amb el de les llums de colors i la música de fons sonant de les atraccions...la paradoxa dels plors vers els somriures dels xiquets en un dia de festa.
Contrastos.

Dimontres

2008-12-12T03:50:00.000-08:00

Plou i és un privilegi banyar-se...sempre ho he pensat i és per això que m´agrada eixir al carrer quan comencen a caure les primeres gotetes de pluja.
A casa, fa dies que busque aquella recopilació dels contes de Poe que vaig agafar-li al meu germà,aquella que comença amb la història del pèndul i que segueix amb el misteri del corb.
De vegades,sense saber massa bé perquè desapareixen llibres a casa o fins i tot els discos que més m´agraden...ma mare en aquestes situacions exclamaria amb veu entre sorpresa i mig empipada - DIMONTRES!!! -fins fa no massa temps desconeixia l´ús d´aquesta expressió,ara, i després d´haver llegit un llibre sobre mitologia valenciana , puc dir que es tracta d´una expressió que fa referència a una espècie de ser màgic que habita sovint les nostres cases i que té el costum de fer desaparèixer coses.De caràcter juganer i entremaliat els Dimontres formen part del nostre costumari de sers màgics moltes vegades sense saber que quan utilitzem aquesta expressió ens estem referint a ells.
M´agrada pensar que quan perd alguna cosa per casa fruit del meu desordre quotidià es deu a la presència d´un homenet que em fa la punyeta per regirar més encara els meus llibres...
mentrestant Poe descansarà en algun racó de casa sota els ulls d´un donyet encuriosit.

Vides noves

2008-06-16T03:46:00.000-07:00

Els diluvis que de tant en tant travessen
les finestres que no ens aillen del fred,
els inicis com ja saps no sòn gens fàcils
i els somriures a trenc d´alba tornaran.

Caixes de cartró,
trossos de vida plens de tants records.
Nines de quan xiqueta,
aquella foto que et van fer a Festa Major.

Roba que ja no et poses,
quaderns fràgils pel temps,
de fulles grogues i mil dibuixets.

La casa se´ns cau al damunt,
què més dóna?
per fi la vida junts.

Els diluvis que de tant en tant travessen
les finestres que no ens lliuren dels dies de fred.

Concert suspés.

2008-05-29T04:34:00.000-07:00

Lamentant-ho molt i després de visitar el metge hem hagut de suspendre el concert de demà dia 30 a El Poble Nou de Benitatxell( la Marina Alta ),és la primera vegada que em passa,mai abans havia hagut de suspendre un concert per malaltia.
Arrossegue una faringitis greu que m´impedirà parlar per prescripció mèdica almenys durant els propers 5 dies, així que demà per la nit sols actuarà Pau Alabajos a El Poble Nou presentant el seu molt recomanable " Teoria del Caos " ( cambra records 2008 )
Només em queda demanar disculpes a la gent del Bloc de Benitatxell per no poder demà oferir el concert tal i com teníem previst.Espere poder tornar a tindre veu en breu per poder tocar al vostre poble!!!!!
Espere que el concert de demà per la nit siga tot un èxit!!!!

Trencar l´enfit

2008-05-26T03:56:00.000-07:00

" Procura´t un jardí de bisbes rojos
i que una dona gran et trenque
amb un mocador l´enfit..."

Vos han trencat mai l´enfit??creences,supersticions,bruixeria...?És una pràctica que es repeteix al llarg dels pobles??

Recorde de menut enfitar-me sovint;ma mare em portava a una casa vora el castell,a les Roques on una dona gran mentre recitava una sèrie d´oracions en veu baixa realitzava amb un mocador enorme unes medicions a la boca del meu estòmac.Segons aquestes medicions es determinava el nivell d´enfit,és llavors quan la dona gran deia: - el xiquet està fins a dalt , torne demà i done-li de menjar tan sols pa torrat amb oli i sal.
Així uns quants dies fins que les medicions a la boca de l´estòmac realitzades amb el mocador i tenint com a unitat de mesura els braços i els colzes anaven minvant.
M´agradaria saber que hi ha de cert en totes aquestes pràctiques,sòc ascèptic ara,quan era xiquet pensava en la màgia d´aquella dona gran com a ùnic pont per recuperar-me del mal de panxa.

Desconec si la dona gran encara hi viu en aquella casa blanca tocant el castell pujant pel carrer Hospital,el cas és que a dia de hui encara recorde el parlar en veu baixa d´aquella dona mentre jo me la mirava imaginant una espècie de bruixa bona capaç de curar-me l´enfit.

Camins sense asfaltar

2008-05-25T07:48:00.000-07:00

Encetem un nou camí,qui sap si ens portarà a noves cançons.

Avui hem fet el segon assaig després de gairebé un any sense reunir el grup al complet,les vibracions han estat bones per no dir excel·lents;tocar amb Kike i Fiti és un privilegi i sempre se n´aprén.Avui ens ha fallat Joan,malalt amb febra,malgrat això hem fet tot el repertori més un tema adaptat de "Comptant Sargantanes" més un tema nou que segurament presentarem de cara al proper concert del dia 27 de juny a Alfafar.

Plou,és maig i m´han tornat les ganes d´escriure i agafar la guitarra.